Advientos Home | My account | Logout | Showroom | About Advientos - DE | EN | ES | FR | IT
Build your Advent Calendar
28 April 2024, the calendar is ended.
(Last window on 24 December 2016)
CALENDARI D'ADVENT PRIMÀRIA - MDL-2016
Window nº 11 C. SUPERIOR - C.MITJÀ – C.INICIAL <iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/3e_DtwPHGuk" frameborder="0" allowfullscreen></iframe> Window nº 15 C. SUPERIOR <iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/tl-gVZm0hXw" frameborder="0" allowfullscreen></iframe> C.MITJÀ – C.INICIAL Encara estàs a temps de compartir els teus aliments en la campanya d'aquest Nadal. Afanya't que queden pocs dies!! <iframe width="560" height="315" src="//www.youtube.com/embed/CEvKMM7UWP8" frameborder="0" allowfullscreen></iframe> Window nº 2 DIA 1 Desembre C. SUPERIOR NO ESTÀ TOT PERDUT... HI HA SIGNES D’ESPERANÇA Davant la pobresa i la injustícia.....missioners i voluntaris; Enfront dels desastres de la naturalesa..... solidaritat; Enfront del consumisme....els qui comparteixen el que tenen; Davant l’aparença i orgull... els humils compromesos; Davant la tristesa.... el somriure d’un infant; Enfront del dolor... els visitadors de malalts; Davant la fam... els qui es priven de quelcom; Enfront la comoditat... els qui dediquen temps als altres; Davant la por... els qui es comprometen per tota la vida; Davant el pessimisme... els qui construeixen malgrat tot; Enfronts del sense sentit... els qui tenen grans ideals; Enfront de l’egoisme... aquells que fan feliços als altres; Davant l’individualisme.... un sopar d’amics o familiars; Enfront la mandra.... bons hàbits i costums; Enfront les pèrdues d’amics....continuar estimant. C.MITJÀ – C. INICIAL La imatge que veiem avui ens ensenya uns nens que segueixen una llum. Cap a on els porta aquesta llum? Què ens passa si estem a les fosques? Qui ens pot donar "llum"? Avui estarem molt atents a tots aquells que puguin necessitar que els donem "llum". Window nº 10 C. SUPERIOR - C.MITJÀ - C.SUP El Dia dels Drets Humans es celebra a tot el món el 10 de desembre. Aquest dia té el seu origen l'any 1950. Des de llavors, persones de tot el món s'uneixen per commemorar l'existència de la Carta Internacional dels Drets Humans, un conjunt de lleis internacionals que vetllen pel compliment dels drets de totes les persones com a éssers humans. <iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/UHwK1Lp73tc" frameborder="0" allowfullscreen></iframe> Window nº 23 C. SUPERIOR <iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/XMqFal5GCbA" frameborder="0" allowfullscreen></iframe> C. MITJÀ – C.INICIAL <iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/4J_PEmXyYnM" frameborder="0" allowfullscreen></iframe> Window nº 16 C. SUPERIOR <iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/ku7ohU1IGls?list=PLU_mcNMHvxinrVC_uH4OYQCwncK2asSw3" frameborder="0" allowfullscreen></iframe> C. MITJÀ - C. INICIAL <iframe width="560" height="315" src="//www.youtube.com/embed/sNh2TnM5gnE" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Window nº 6 DIA 6 Desembre C. SUPERIOR <iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/ajfsG1bMvnw" frameborder="0" allowfullscreen></iframe> C.MITJÀ <iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/hrubIhAu8ZQ" frameborder="0" allowfullscreen></iframe> Window nº 8 DIA 8 Desembre C. SUPERIOR - C.MITJÀ – C.INICIAL <iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/g5WJtIapXOw" frameborder="0" allowfullscreen></iframe> Window nº 20 C. SUPERIOR - C. MITJÀ - C.INICIAL Hola Jesús, amic, germà i Déu meu. A vegades, quan veig el que passa al meu voltant, m’agradaria tenir una goma d’esborrar especial per esborrar les paraules dolentes que unes persones diuen a altres persones per fer-les patir. M’agradaria tenir una cola especial per unir les persones que se separen perquè s’enfaden. M’agradaria tenir unes tisores especials per retallar les mentides, grans i petites, en mil bocins. M’agradaria tenir una fira d’atraccions especial, on poguessin gaudir sempre gratis els nens i nenes que no troben ningú amb qui jugar. M’agradaria tenir un pa especial que es multipliqués pertot arreu perquè ningú no passés gana. M’agradaria tenir una medecina especial que guarís totes les persones que no tenen diners per anar al metge o comprar medicaments. M’agradaria tenir una guardiola especial per ajudar els pobres a deixar de ser-ho. M’agradaria tenir un globus especial gegant, que ajudés les persones a saltar les tanques, els murs, els mars, i les fronteres per buscar una vida millor. IMA i VIU la JUSTÍCIA M’agradaria tenir un hospital especial de campanya, per curar les malalties que la contaminació provoca a la Mare Naturalesa. M’agradaria tenir una gran campana especial que sonés a cada hora, i a tot arreu, per recordar que tots som germans i germanes. I continuaria dient-te, Jesús, més coses que m’agradaria tenir, però estic segur que tu em diries que m’has creat, i m’has fet néixer en aquest món, perquè jo sigui UNA PERSONA MOLT ESPECIAL, una persona sempre disposada a ajudar els altres, una persona que es vol comprometre, amb moltes d’altres, a fer un món més bonic, just i solidari. Ajuda’m, Jesús, a ser UNA PERSONA ESPECIAL, amb la qual sempre puguin comptar quan algú ho passa malament. Window nº 25 <iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/UDV8hr57yys" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>Window nº 13 C. SUPERIOR <iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/vyRJdcfd8u4" frameborder="0" allowfullscreen></iframe> C.MITJÀ – C. INICIAL L’ESTEL DEL PETIT SERAFÍ Una tarda d’estiu, el petit Serafí i la seva amiga Paula passejaven per la platja buscant petxines amb ratlles. Però en lloc de petxines van trobar una cosa molt brillant mig enterrada. Llavors els dos van cridar emocionats: «un tresor, un tresor, que brilla com l’or, que brilla com l’or», i es van fer una abraçada molt gran. (Ara tots cridem alhora dient: «Un tresor, un tresor, que brilla com l’or, que brilla com l’or». I feu una abraçada molt gran a qui tingueu al costat.) En Serafí i la Paula es van agenollar per desenterrar el tresor a l’instant. I com més sorra treien, més resplendia aquella cosa brillant. Tenia forma rodona però amb puntes per tot arreu, i una llum groga espurnejant il•luminava tota la platja com una bengala. Endevineu de què es tractava? Era una estel molt belleeeeeet, que havia caigut del cel deixant allà a dalt un forat. En Serafí i la Paula es van fregar els ulls sorpresos en veure aquell estel estavellat a la platja. Però llavors l’estel va començar a elevar-se a poc a poc de terra, com si volgués tornar al seu cel. I sabeu el que van fer en Serafí i la Paula en veure-ho? Van pujar, sense por, damunt el bell estel, i s’hi van asseure a les puntes, i s’hi van agafar fortament, i van començar a volar amb ell cap al cel. (Ara tots alhora saludem amb les mans amb alegria, mirant cap a terra, com si allà hi hagués persones petites.) Misteriosament, l’estel els va portar volant entre els núvols, a un lloc de la terra on vivien molts nens i nenes, que tot el que tenien ho compartien. De nens i nenes tristos allò no n’hi havia, perquè si algú necessitava alguna cosa, tothom l’hi deixava. En Serafí i la Paula, en veure des del seu bell estel tot allò tan bonic, van començar a aplaudir molt fort de dalt del cel. (Ara tots aplaudim molt fort com en Serafí i la Paula des del cel.) Després, misteriosament, l’estel els va portar volant entre els núvols, a un altre lloc de la terra on vivien molts nens i nenes, que la pau mai no perdien. No hi havia baralles entre ells. Si feien res mal fet perdó demanaven i les paus de seguida feien quan s’enfadaven. En Serafí i la Paula, en veure des del seu bell estel tot allò tan bonic, van començar a aplaudir molt més fort des de dalt del cel. (Ara tots alhora aplaudim molt molt fort com en Serafí i la Paula des del cel.) Després, misteriosament, l’estel els va portar volant entre els núvols, a un altre lloc de la terra on vivien molts nens i nenes, que es respectaven els uns als altres nit i dia. No insultaven ningú i de ningú no se’n reien. El respecte era sempre el primer, i així ho feien. En Serafí i la Paula, en veure des del seu bell estel tot allò tan bonic, van començar a aplaudir amb moltíssima força des de dalt del cel. (Ara tots aplaudim molt molt molt fort com en Serafí i la Paula des del cel.) Llavors l’estel, misteriosament, els va tornar a portar a la platja on havia caigut estavellat, perquè en Serafí i la Paula baixessin, i poguessin tornar a casa seva. Quan en Serafí i la Paula estaven ja a terra, el bell estel va començar a enlairar-se i enlairar-se per tornar al cel. Ells el van acomiadar movent les mans per dir adéu amb molt d’afecte. (Ara tots alhora acomiadem el bell estel movent les mans dient adéu com en Serafí i la Paula.) Gràcies a l’estel, en Serafí i la Paula van descobrir que aquí a la terra, es podia viure com en el cel si sabien respectar-se, compartir i en pau comportar-se. Llavors van dir els dos amb FORÇA: «Això sí que és un TRESOR, un TRESOR, que brilla com l’or, que brilla com l’or». I es van fer una abraçada molt gran. (Ara tots diem alhora amb força: «Això sí que és un TRESOR, un TRESOR, que brilla com l’or, que brilla com l’or». I feu una abraçada molt gran als que estan al vostre costat.) Window nº 4 C. SUPERIOR <iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/6elbQL9r2Sw" frameborder="0" allowfullscreen></iframe> CICLE MITJÀ - CICLE INICIAL Analitzem la fotografia: Qui veiem a la imatge?? Què els hi passa? Per què creieu que diuen que se li veu tot? Què és el més important que ens ensenya Jesús?
Window nº 7 DIA 7 Desembre C. SUPERIOR - C.MITJÀ – C.INICIAL LES QUATRE ESPELMES Les quatre espelmes es cremaven a poc a poc… L’ambient era tan silenciós que es podia escoltar el diàleg que tenien. La primera va dir: - Jo sóc la Pau! Però sembla que les persones no aconsegueixen mantenir-me encesa. Crec que m’acabaré apagant. I, disminuint la seva flama ràpidament, es va apagar del tot. La segona va dir: - Jo sóc la FE! Però soc supèrflua. Les persones no volen saber res de mi. No té cap sentit continuar encesa. Quan va acabar de parlar, una lleugera brisa va passar per sobre d’ella i es va apagar. Ràpida i trista, la tercera espelma es manifestà: - Jo sóc l’amor! No tinc forces per seguir encesa. Les persones em deixen de costat i no comprenen la importància d’això. S’obliden fins i tot d’aquells que estan a prop i els estimen. I sense esperar més, es va apagar. De cop i volta ... Va entrar un nen i va veure les tres espelmes apagades. - Què és això? Vosaltres hauríeu d’estar encenses fins al final. Al dir això va començar a plorar... Aleshores la quarta espelma va parlar: - No tinguis por, mentre jo tingui foc podrem encendre les altres espelmes, jo sóc L’ESPERANÇA! Amb els ulls brillants, va agafar l’espelma que estava encesa ... i va encendre les altres. Que l’esperança mai sens apagui dins de nosaltres! ¡...i que sapiguem ser l’eina que aquest nen necessita per a mantenir l’Esperança, la Fe, la Pau i l’Amor. Window nº 3 DIA 2 Desembre C. SUPERIOR - C.MITJÀ – C.INICIAL <iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/tMIl8CcMDaQ" frameborder="0" allowfullscreen></iframe> NO DORMIU Vull que el meu Nadal no se m’escapi de les mans. Viatjar pel meu carrer, canviar els meus ulls cansats de jutjar. He buscat felicitat, allunyant-me sempre del teu costat. He oblidat els meus germans, esperant omplir-me d’or les meves mans. NO DORMIU, QUE VINDRÀ UN NEN, QUE VINDRÀ JESÚS, QUE VINDRÀ DÉU. (bis) Sempre he trobat en Tu un consol de veritat, i potser no he estat atent en escoltar a qui en mi vol confiar. He volgut ser perdonat i a qui m’ha fet mal l’he deixat plorant. Insensible, sense amor davant l’odi, la injustícia i el dolor. Vull tenir-te a Tu Senyor Jesús al meu costat, regalant somriures oberts als homes marcats per manca d’amor. Abraçar el nen marginat, animar l’alcohòlic i el malalt. Despullar-me del que tinc, fer-me pobre entre els més pobres seguint-te a Tu. Window nº 18 <iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/_XEZMVx-2Co" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>Window nº 22 C.SUPERIOR LA NIT I EL DIA Un gran mestre va preguntar als seus alumnes si sabrien dir quan acabava la nit i quan començava el dia. Un d'ells respongué: "quan veus un animal a distància, i pots distingir si és una vaca o un cavall". -"Doncs, no", digué el mestre. I un altre alumne digué: - "Quan mires un arbre a distància i pots distingir si és un cirerer o un pomer." -"Tampoc", digué el mestre. - "Està bé", li van dir els alumnes, "explica-ho tu." -"Quan mires un home al rostre i reconeixes en ell el teu germà; quan mires una dona a la cara i hi veus una germana. Si no ets capaç de fer això, sigui l'hora que sigui, per a tu és de nit". Què creieu que ens està recomanant aquest conte? Doncs, la recomanació que ens fa és una de molt important en la nostra vida de cada dia: el RESPECTE. Respecte als companys, respecte i sobretot estimació. I això vol dir que quan tractem amb els companys ho hem de fer sense buscar els defectes; ans al contrari, tractar amb respecte i estimació vol dir saber veure en ells totes les coses positives. Si fem això sabrem distingir el dia de la nit. Si no ho fem, ens hauran de dir com el gran mestre: sempre serà de nit en les nostres vides. C.MITJÀ - C.INICIAL <iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/5wS_2OZKtR0" frameborder="0" allowfullscreen></iframe> Window nº 5 DIA 5 Desembre C. SUPERIOR ESPERANÇA L'ESPERANÇA està en nosaltres, en la PARTICIPACIÓ, en la SOLIDARITAT, en el que portem dins i podem en comú. Quan COMPARTIM… hi ha ESPERANÇA. Quan SOM i FEM grup, equip, comunitat… hi ha ESPERANÇA. <iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/7zbwVIIWE00" frameborder="0" allowfullscreen></iframe> C.MITJÀ El consell Saber escollir Escull estimar enlloc d’odiar Escull riure enlloc de plorar Escull construir enlloc de destruir Escull ser constant en lloc de renunciar Escull curar enlloc de ferir Escull donar enlloc de treure Escull actuar enlloc de quedar-te parat/da Escull dir la veritat enlloc de dir mentides Saber escollir bé es el secret de la felicitat. Ens costa escollir fer cas i comportar-se bé a casa i a l’escola? Quin és el camí correcte? Window nº 12 C.SUPERIOR – C. MITJÀ <iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/A9T4QBKFelM" frameborder="0" allowfullscreen></iframe> C. INICIAL <iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/vFZRzWPartg" frameborder="0" allowfullscreen></iframe> Window nº 9 C. SUPERIOR – C.MITJÀ – C.INICIAL EL SOMNI DE LA VERGE MARIA Estava Maria esmorzant amb el seu marit, Josep, quan li va dir: Josep, ahir vaig tenir un somni molt estrany, era com un malson. La veritat és que no l’he entès. Es tractava d’una festa d’aniversari del nostre Fill, Jesús. Hi havia una família que s’havia estat preparant durant quatre setmanes guarnint la seva casa. Anaven corrents de botiga en botiga comprant tota mena de regals. Semblava que a tota la ciutat tothom estava fent el mateix perquè totes les botigues i centres comercials estaven abarrotats. Però una cosa em va sorprendre molt: cap ni un dels regals era pel nostre Fill. Van embolicar els regals amb papers maquíssims i els hi van posar cintes i llacets molt bonics. Llavors els van col•locar sota d’un gran arbre. Si, un arbre, Josep, allà mateix dins de casa seva. També van guarnir l’arbre; les branques duien unes boles de colors i eren molt brillants. Hi havia una figureta a dalt de tot de l’arbre. Semblava un angelet. Estava tot molt maco. Per fi, va arribar el dia de l’aniversari del nostre Fill. Tots reien, cantaven i semblava que estaven molt contents amb els regals que donaven i rebien. Però fixat, Josep, no li van donar cap regal al nostre Fill. Jo crec que ni tan sols el coneixien. En cap moment van dir el seu nom, ni van parlar d’Ell. No et sembla estrany, Josep, que la gent passi tant de temps i dediqui tant de treball per celebrar l’aniversari d’algú que no coneixen? Em sembla que Jesús s’hagués sentit sol i com un intrús si hagués anat a la seva pròpia festa d’aniversari. Tot estava molt bonic, Josep i tothom estava molt feliç, però tot es va quedar en les aparences, en el gust de fer-se regals. Em donaven ganes de plorar perquè aquella família no coneixia a Jesús. Quina tristor tant gran per Jesús - no ser convidat a la seva pròpia festa! Però estic contenta perquè tot era un somni. ¡Què terrible si aquest somni fos realitat! Tu també estàs convidat!! S’apropa una data assenyalada, l’aniversari de Jesús. Doncs bé, tu també estàs convidat a la seva festa. Això vol dir que hauràs d’estar a punt per aquell dia, que hauràs de participar dels preparatius i, sobretot, no oblidar-te del que li regalaràs.
Window nº 21 <iframe width="560" height="315" src="//www.youtube.com/embed/3ZE0T04YKv4" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>Window nº 19 C. SUPERIOR <iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/ZYtJGT4HKlA" frameborder="0" allowfullscreen></iframe> Window nº 24 <iframe width="420" height="315" src="//www.youtube.com/embed/PRTot_kj6Kg" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>Window nº 17 C. SUPERIOR – C. MITJÀ – C. INICIAL Després de l'anunci d'l'àngel, Maria se'n anà a visitar a la seva cosina Isabel... Qui necessitarà de la teva visita aquest Nadal??? <iframe width="420" height="315" src="//www.youtube.com/embed/D2PtmxLmK70" frameborder="0" allowfullscreen></iframe> Window nº 14 C. SUPERIOR – C.MITJÀ EL SECRET DELS BASSALS Una nit va arribar un núvol molt negre que va descarregar una fortíssima tempesta sobre la gran ciutat. L’endemà, els carrers, les places, les voreres estaven plens de bassals, bassals grans, bassals mitjans, bassals petits. I s’hi reflectia amb gran nitidesa el cel, els núvols, els arbres, les cases. Però no eren bassals normals. Contenien un gran misteri. Totes les persones que els van trepitjar mentre anaven a treballar, o a comprar, o a passejar, fins i tot encara que anessin en cotxe, amb autobús o amb bicicleta, van ser engolits i empassats pels bassals i van desaparèixer del tot. Els qui veien com les persones s’enfonsaven als bassals i intentaven ajudar-les, també eren engolits. Tot i que els bassals només tinguessin un centímetre de profunditat, les persones desapareixien al seu interior. Tot un misteri. Per més que després van treure l’aigua dels bassals amb galledes, pales i escombres, no hi havia ni rastre de les persones que hi havien anat a parar. La meitat dels habitants de la gran ciutat van desaparèixer en aquells misteriosos bassals. Els seus familiars i amics van quedar molt angoixats. No sabien què fer. Les autoritats no s’explicaven què havia passat. Al cap de tres dies un altre gran núvol va cobrir la ciutat i va provocar una altra tempesta enorme. L’endemà, ningú no volia sortir al carrer per por de ser engolits pels bassals, però alguna cosa sorprenent va ocórrer. Dels bassals van començar a sortir totes les persones que havien estat engolides en la tempesta anterior. Van explicar coses sorprenents que van deixar atònits i sense paraules a tothom. Deien que havien estat en una ciutat bellíssima, la més bella que havien vist m a i , no hi havia comparació amb cap altra ciutat o poble del món. Era tan bonica, tan enlluernadora, tan magnífica, que s’hi haurien quedat si haguessin estat acompanyats dels seus familiars, amics i éssers estimats. Els qui els escoltaven, mig incrèduls i molt intrigats, els van preguntar com eren els edificis d’aquesta ciutat, els gratacels, els monuments, els carrers i avingudes, els museus, els jardins, els ponts i construccions perquè fos més bella que ciutats com Venècia, Roma, París, Florència, Praga i una infinitat de ciutats. Ells els van mirar amb un somriure, i els van dir que el que feia tan bella i incomparable aquella ciutat era la humanitat dels seus habitants, la seva forma càlida i respectuosa de conviure entre ells, la forma de compartir solidàriament el que tenien, la forma d’acollir i tractar a tothom, fossin d’on fossin. No hi havia cap pobre, ningú que se sentís sol o marginat. Igual de bé tractaven la Mare Naturalesa i en tenien cura, reciclant-ho tot i contaminant el mínim. A ells els havien tractat com mai ningú no els havia tractat. Els van obrir les portes de les cases, i durant tres dies van formar part de les seves famílies compartint el que tenien. Tot això era el que feia tan bonica i bella aquella ciutat. Els qui els escolta ven no se’n sabien avenir, del que explicaven, era massa increïble. Davant la seva incredulitat, els qui explicaven el que havien vist en aquella magnífica ciutat van deixar de parlar, s’hi van acostar i es van convertir en bassals, bassals que, en estar tan a prop dels qui escoltaven, els van mullar els peus i… misteriosament, van ser engolits i portats a aquella bella ciutat per conèixer-la també amb els seus propis ulls. I passats tres dies, després d’una altra gran tempesta, dels bassals van sortir els incrèduls que ara havien vist amb els seus propis ulls aquella ciutat. Des d’aquell moment, van tractar de viure com ho havien vist allà, per fer de la seva gran ciutat una de les ciutats més belles i enlluernadores del món. Si algun dia veus un bassal que reflecteixi amb gran nitidesa el cel, els núvols, els arbres, les cases... no dubtis a trepitjar-lo sense por, mulla-t’hi i en descobriràs el secret. José Real Navarro C.MITJÀ – C.INICIAL <iframe width="420" height="315" src="//www.youtube.com/embed/gMONs_oCcyw" frameborder="0" allowfullscreen></iframe> Window nº 1 DIA 30 Novembre <iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/F60-1t9w4GY" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
MÀ ESTESA I COR OBERT
[Re-start]       [ Go to window 25]
We would be glad to accept your support for Advientos project. Thank you!

Window nº 25

25
Advientos Windows

Window nº 1
30-11-2016
1
 DIA 30 Novembre



Window nº 2
1-12-2016
2
 DIA 1 Desembre

C. SUPERIOR

NO ESTÀ TOT PERDUT... HI HA SIGNES D’ESPERANÇA
Davant la pobresa i la injustícia.....missioners i voluntaris;
Enfront dels desastres de la naturalesa..... solidaritat;
Enfront del consumisme....els qui comparteixen el que tenen;
Davant l’aparença i orgull... els humils compromesos;
Davant la tristesa.... el somriure d’un infant;
Enfront del dolor... els visitadors de malalts;
Davant la fam... els qui es priven de quelcom;
Enfront la comoditat... els qui dediquen temps als altres;
Davant la por... els qui es comprometen per tota la vida;
Davant el pessimisme... els qui construeixen malgrat tot;
Enfronts del sense sentit... els qui tenen grans ideals;
Enfront de l’egoisme... aquells que fan feliços als altres;
Davant l’individualisme.... un sopar d’amics o familiars;
Enfront la mandra.... bons hàbits i costums;
Enfront les pèrdues d’amics....continuar estimant.

C.MITJÀ – C. INICIAL

La imatge que veiem avui ens ensenya uns nens que segueixen una llum.
Cap a on els porta aquesta llum?
Què ens passa si estem a les fosques?
Qui ens pot donar "llum"?

Avui estarem molt atents a tots aquells que puguin necessitar que els donem "llum".
Window nº 3
2-12-2016
3
 DIA 2 Desembre

C. SUPERIOR - C.MITJÀ – C.INICIAL



NO DORMIU

Vull que el meu Nadal
no se m’escapi de les mans.
Viatjar pel meu carrer,
canviar els meus ulls cansats de jutjar.

He buscat felicitat, allunyant-me
sempre del teu costat.
He oblidat els meus germans, esperant
omplir-me d’or les meves mans.

NO DORMIU, QUE VINDRÀ UN NEN,
QUE VINDRÀ JESÚS,
QUE VINDRÀ DÉU. (bis)

Sempre he trobat
en Tu un consol de veritat,
i potser no he estat atent
en escoltar a qui en mi vol confiar.
He volgut ser perdonat
i a qui m’ha fet mal l’he deixat plorant.
Insensible, sense amor
davant l’odi, la injustícia i el dolor.

Vull tenir-te a Tu
Senyor Jesús al meu costat,
regalant somriures oberts
als homes marcats per manca d’amor.
Abraçar el nen marginat,
animar l’alcohòlic i el malalt.
Despullar-me del que tinc,
fer-me pobre entre els més pobres
seguint-te a Tu.
Window nº 4
3-12-2016
4
 C. SUPERIOR




CICLE MITJÀ - CICLE INICIAL

Analitzem la fotografia:

Qui veiem a la imatge??

Què els hi passa?

Per què creieu que diuen que se li veu tot?

Què és el més important que ens ensenya Jesús?
Window nº 5
4-12-2016
5
 DIA 5 Desembre

C. SUPERIOR

ESPERANÇA

L'ESPERANÇA està en nosaltres,
en la PARTICIPACIÓ,
en la SOLIDARITAT,
en el que portem dins i podem en comú.
Quan COMPARTIM… hi ha ESPERANÇA.
Quan SOM i FEM grup, equip, comunitat… hi ha ESPERANÇA.



C.MITJÀ

El consell

Saber escollir
Escull estimar enlloc d’odiar
Escull riure enlloc de plorar
Escull construir enlloc de destruir
Escull ser constant en lloc de renunciar
Escull curar enlloc de ferir
Escull donar enlloc de treure
Escull actuar enlloc de quedar-te parat/da
Escull dir la veritat enlloc de dir mentides
Saber escollir bé es el secret de la felicitat.


Ens costa escollir fer cas i comportar-se bé a casa i a l’escola? Quin és el camí correcte?
Window nº 6
5-12-2016
6
 DIA 6 Desembre

C. SUPERIOR



C.MITJÀ


Window nº 7
6-12-2016
7
 DIA 7 Desembre

C. SUPERIOR - C.MITJÀ – C.INICIAL

LES QUATRE ESPELMES

Les quatre espelmes es cremaven a poc a poc…
L’ambient era tan silenciós que es podia escoltar el diàleg que tenien.
La primera va dir:
- Jo sóc la Pau! Però sembla que les persones no aconsegueixen mantenir-me encesa. Crec que m’acabaré apagant.
I, disminuint la seva flama ràpidament, es va apagar del tot.
La segona va dir:
- Jo sóc la FE! Però soc supèrflua. Les persones no volen saber res de mi. No té cap sentit continuar encesa.
Quan va acabar de parlar, una lleugera brisa va passar per sobre d’ella i es va apagar.
Ràpida i trista, la tercera espelma es manifestà:
- Jo sóc l’amor! No tinc forces per seguir encesa. Les persones em deixen de costat i no comprenen la importància d’això. S’obliden fins i tot d’aquells que estan a prop i els estimen.
I sense esperar més, es va apagar.
De cop i volta ...
Va entrar un nen i va veure les tres espelmes apagades.
- Què és això? Vosaltres hauríeu d’estar encenses fins al final.
Al dir això va començar a plorar...
Aleshores la quarta espelma va parlar:
- No tinguis por, mentre jo tingui foc podrem encendre les altres espelmes, jo sóc L’ESPERANÇA!
Amb els ulls brillants, va agafar l’espelma que estava encesa ... i va encendre les altres.
Que l’esperança mai sens apagui dins de nosaltres! ¡...i que sapiguem ser l’eina que aquest nen necessita per a mantenir l’Esperança, la Fe, la Pau i l’Amor.
Window nº 8
7-12-2016
8
 DIA 8 Desembre

C. SUPERIOR - C.MITJÀ – C.INICIAL


Window nº 9
8-12-2016
9
 C. SUPERIOR – C.MITJÀ – C.INICIAL

EL SOMNI DE LA VERGE MARIA

Estava Maria esmorzant amb el seu marit, Josep, quan li va dir:
Josep, ahir vaig tenir un somni molt estrany, era com un malson. La veritat és que no l’he entès. Es tractava d’una festa d’aniversari del nostre Fill, Jesús.
Hi havia una família que s’havia estat preparant durant quatre setmanes guarnint la seva casa. Anaven corrents de botiga en botiga comprant tota mena de regals. Semblava que a tota la ciutat tothom estava fent el mateix perquè totes les botigues i centres comercials estaven abarrotats. Però una cosa em va sorprendre molt: cap ni un dels regals era pel nostre Fill.
Van embolicar els regals amb papers maquíssims i els hi van posar cintes i llacets molt bonics. Llavors els van col•locar sota d’un gran arbre. Si, un arbre, Josep, allà mateix dins de casa seva. També van guarnir l’arbre; les branques duien unes boles de colors i eren molt brillants. Hi havia una figureta a dalt de tot de l’arbre. Semblava un angelet. Estava tot molt maco.
Per fi, va arribar el dia de l’aniversari del nostre Fill. Tots reien, cantaven i semblava que estaven molt contents amb els regals que donaven i rebien. Però fixat, Josep, no li van donar cap regal al nostre Fill. Jo crec que ni tan sols el coneixien. En cap moment van dir el seu nom, ni van parlar d’Ell. No et sembla estrany, Josep, que la gent passi tant de temps i dediqui tant de treball per celebrar l’aniversari d’algú que no coneixen? Em sembla que Jesús s’hagués sentit sol i com un intrús si hagués anat a la seva pròpia festa d’aniversari.
Tot estava molt bonic, Josep i tothom estava molt feliç, però tot es va quedar en les aparences, en el gust de fer-se regals. Em donaven ganes de plorar perquè aquella família no coneixia a Jesús. Quina tristor tant gran per Jesús - no ser convidat a la seva pròpia festa!
Però estic contenta perquè tot era un somni. ¡Què terrible si aquest somni fos realitat!

Tu també estàs convidat!!
S’apropa una data assenyalada, l’aniversari de Jesús. Doncs bé, tu també estàs convidat a la seva festa. Això vol dir que hauràs d’estar a punt per aquell dia, que hauràs de participar dels preparatius i, sobretot, no oblidar-te del que li regalaràs.
Window nº 10
9-12-2016
10
 C. SUPERIOR - C.MITJÀ - C.SUP

El Dia dels Drets Humans es celebra a tot el món el 10 de desembre. Aquest dia té el seu origen l'any 1950. Des de llavors, persones de tot el món s'uneixen per commemorar l'existència de la Carta Internacional dels Drets Humans, un conjunt de lleis internacionals que vetllen pel compliment dels drets de totes les persones com a éssers humans.


Window nº 11
10-12-2016
11
 C. SUPERIOR - C.MITJÀ – C.INICIAL


Window nº 12
11-12-2016
12
 C.SUPERIOR – C. MITJÀ



C. INICIAL

Window nº 13
12-12-2016
13
 C. SUPERIOR



C.MITJÀ – C. INICIAL

L’ESTEL DEL PETIT SERAFÍ

Una tarda d’estiu, el petit Serafí i la seva amiga Paula passejaven per la platja buscant petxines amb ratlles. Però en lloc de petxines van trobar una cosa molt brillant mig enterrada.
Llavors els dos van cridar emocionats: «un tresor, un tresor, que brilla com l’or, que brilla com l’or», i es van fer una abraçada molt gran.

(Ara tots cridem alhora dient: «Un tresor, un tresor, que brilla com l’or, que brilla com l’or». I feu una abraçada molt gran a qui tingueu al costat.)

En Serafí i la Paula es van agenollar per desenterrar el tresor a l’instant. I com més sorra treien, més resplendia aquella cosa brillant.

Tenia forma rodona però amb puntes per tot arreu, i una llum groga espurnejant il•luminava tota la platja com una bengala. Endevineu de què es tractava?

Era una estel molt belleeeeeet, que havia caigut del cel deixant allà a dalt un forat.
En Serafí i la Paula es van fregar els ulls sorpresos en veure aquell estel estavellat a la platja.

Però llavors l’estel va començar a elevar-se a poc a poc de terra, com si volgués tornar al seu cel. I sabeu el que van fer en Serafí i la Paula en veure-ho? Van pujar, sense por, damunt el bell estel, i s’hi van asseure a les puntes, i s’hi van agafar fortament, i van començar a volar amb ell cap al cel.

(Ara tots alhora saludem amb les mans amb alegria, mirant cap a terra, com si allà hi hagués persones petites.)

Misteriosament, l’estel els va portar volant entre els núvols, a un lloc de la terra on vivien molts nens i nenes, que tot el que tenien ho compartien. De nens i nenes tristos allò no n’hi havia, perquè si algú necessitava alguna cosa, tothom l’hi deixava.
En Serafí i la Paula, en veure des del seu bell estel tot allò tan bonic, van començar a aplaudir molt fort de dalt del cel.

(Ara tots aplaudim molt fort com en Serafí i la Paula des del cel.)

Després, misteriosament, l’estel els va portar volant entre els núvols, a un altre lloc de la terra on vivien molts nens i nenes, que la pau mai no perdien.
No hi havia baralles entre ells. Si feien res mal fet perdó demanaven i les paus de seguida feien quan s’enfadaven.
En Serafí i la Paula, en veure des del seu bell estel tot allò tan bonic, van començar a aplaudir molt més fort des de dalt del cel.

(Ara tots alhora aplaudim molt molt fort com en Serafí i la Paula des del cel.)

Després, misteriosament, l’estel els va portar volant entre els núvols, a un altre lloc de la terra on vivien molts nens i nenes, que es respectaven els uns als altres nit i dia. No insultaven ningú i de ningú no se’n reien. El respecte era sempre el primer, i així ho feien.
En Serafí i la Paula, en veure des del seu bell estel tot allò tan bonic, van començar a aplaudir amb moltíssima força des de dalt del cel.


(Ara tots aplaudim molt molt molt fort com en Serafí i la Paula des del cel.)

Llavors l’estel, misteriosament, els va tornar a portar a la platja on havia caigut estavellat, perquè en Serafí i la Paula baixessin, i poguessin tornar a casa seva.
Quan en Serafí i la Paula estaven ja a terra, el bell estel va començar a enlairar-se i enlairar-se per tornar al cel.
Ells el van acomiadar movent les mans per dir adéu amb molt d’afecte.

(Ara tots alhora acomiadem el bell estel movent les mans dient adéu com en Serafí i la Paula.)

Gràcies a l’estel, en Serafí i la Paula van descobrir que aquí a la terra, es podia viure com en el cel si sabien respectar-se, compartir i en pau comportar-se.

Llavors van dir els dos amb FORÇA: «Això sí que és un TRESOR, un TRESOR,
que brilla com l’or, que brilla com l’or». I es van fer una abraçada molt gran.

(Ara tots diem alhora amb força: «Això sí que és un TRESOR, un TRESOR,
que brilla com l’or, que brilla com l’or». I feu una abraçada molt gran als que estan al vostre costat.)
Window nº 14
13-12-2016
14
 C. SUPERIOR – C.MITJÀ

EL SECRET DELS BASSALS

Una nit va arribar un núvol molt negre que va descarregar una fortíssima tempesta sobre la gran ciutat. L’endemà, els carrers, les places, les voreres estaven plens de bassals, bassals grans, bassals mitjans, bassals petits. I s’hi reflectia amb gran nitidesa el cel, els núvols, els arbres, les cases.

Però no eren bassals normals. Contenien un gran misteri. Totes les persones que els van trepitjar mentre anaven a treballar, o a comprar, o a passejar, fins i tot encara que anessin en cotxe, amb autobús o amb bicicleta, van ser engolits i empassats pels bassals i van desaparèixer del tot.

Els qui veien com les persones s’enfonsaven als bassals i intentaven ajudar-les, també eren engolits. Tot i que els bassals només tinguessin un centímetre de profunditat, les persones desapareixien al seu interior. Tot un misteri. Per més que
després van treure l’aigua dels bassals amb galledes, pales i escombres, no hi havia ni rastre de les persones que hi havien anat a parar.

La meitat dels habitants de la gran ciutat van desaparèixer en aquells misteriosos bassals. Els seus familiars i amics van quedar molt angoixats. No sabien què fer. Les autoritats no s’explicaven què havia passat.

Al cap de tres dies un altre gran núvol va cobrir la ciutat i va provocar una altra tempesta enorme. L’endemà, ningú no volia sortir al carrer per por de ser engolits pels bassals, però alguna cosa sorprenent va ocórrer. Dels bassals van començar a sortir totes les persones que havien estat engolides en la tempesta anterior.

Van explicar coses sorprenents que van deixar atònits i sense paraules a tothom. Deien que havien estat en una ciutat bellíssima, la més bella que havien vist m a i ,
no hi havia comparació amb cap altra ciutat o poble del món. Era tan bonica, tan enlluernadora, tan magnífica, que s’hi haurien quedat si haguessin estat acompanyats dels seus familiars, amics i éssers estimats.

Els qui els escoltaven, mig incrèduls i molt intrigats, els van preguntar com eren els edificis d’aquesta ciutat, els gratacels, els monuments, els carrers i avingudes, els museus, els jardins, els ponts i construccions perquè fos més bella que ciutats com Venècia, Roma, París, Florència, Praga i una infinitat de ciutats.

Ells els van mirar amb un somriure, i els van dir que el que feia tan bella i incomparable aquella ciutat era la humanitat dels seus habitants, la seva forma càlida i respectuosa de conviure entre ells, la forma de compartir solidàriament el que tenien, la forma d’acollir i tractar a tothom, fossin d’on fossin. No hi havia cap pobre, ningú que se sentís sol o marginat. Igual de bé tractaven la Mare Naturalesa
i en tenien cura, reciclant-ho tot i contaminant el mínim.

A ells els havien tractat com mai ningú no els havia tractat. Els van obrir les portes de les cases, i durant tres dies van formar part de les seves famílies compartint el que tenien. Tot això era el que feia tan bonica i bella aquella ciutat. Els qui els escolta ven no se’n sabien avenir, del que explicaven, era massa increïble.

Davant la seva incredulitat, els qui explicaven el que havien vist en aquella magnífica ciutat van deixar de parlar, s’hi van acostar i es van convertir en bassals, bassals que, en estar tan a prop dels qui escoltaven, els van mullar els peus i… misteriosament, van ser engolits i portats a aquella bella ciutat per conèixer-la també amb els seus propis ulls.

I passats tres dies, després d’una altra gran tempesta, dels bassals van sortir els incrèduls que ara havien vist amb els seus propis ulls aquella ciutat. Des d’aquell moment, van tractar de viure com ho havien vist allà, per fer de la seva gran ciutat una de les ciutats més belles i enlluernadores del món.

Si algun dia veus un bassal que reflecteixi amb gran nitidesa el cel, els núvols, els arbres, les cases... no dubtis a trepitjar-lo sense por, mulla-t’hi i en descobriràs el secret.

José Real Navarro

C.MITJÀ – C.INICIAL


Window nº 15
14-12-2016
15
 C. SUPERIOR




C.MITJÀ – C.INICIAL

Encara estàs a temps de compartir els teus aliments en la campanya d'aquest Nadal.
Afanya't que queden pocs dies!!


Window nº 16
15-12-2016
16
 C. SUPERIOR




C. MITJÀ - C. INICIAL

Window nº 17
16-12-2016
17
 C. SUPERIOR – C. MITJÀ – C. INICIAL

Després de l'anunci d'l'àngel, Maria se'n anà a visitar a la seva cosina Isabel...

Qui necessitarà de la teva visita aquest Nadal???


Window nº 18
17-12-2016
18
Window nº 19
18-12-2016
19
 C. SUPERIOR



Window nº 20
19-12-2016
20
 C. SUPERIOR - C. MITJÀ - C.INICIAL

Hola Jesús,
amic, germà
i Déu meu.

A vegades, quan veig el que passa al meu voltant,
m’agradaria tenir una goma d’esborrar especial
per esborrar les paraules dolentes que unes persones
diuen a altres persones per fer-les patir.

M’agradaria tenir una cola especial
per unir les persones que se separen perquè s’enfaden.

M’agradaria tenir unes tisores especials
per retallar les mentides, grans i petites,
en mil bocins.

M’agradaria tenir una fira d’atraccions especial,
on poguessin gaudir sempre gratis els nens i nenes
que no troben ningú amb qui jugar.

M’agradaria tenir un pa especial
que es multipliqués pertot arreu
perquè ningú no passés gana.

M’agradaria tenir una medecina especial
que guarís totes les persones
que no tenen diners per anar al metge
o comprar medicaments.

M’agradaria tenir una guardiola especial
per ajudar els pobres a deixar de ser-ho.

M’agradaria tenir un globus especial gegant,
que ajudés les persones a saltar les tanques,
els murs, els mars,
i les fronteres per buscar una vida millor.
IMA i VIU la JUSTÍCIA
M’agradaria tenir un hospital especial de campanya,
per curar les malalties que la contaminació
provoca a la Mare Naturalesa.

M’agradaria tenir una gran campana especial
que sonés a cada hora, i a tot arreu,
per recordar que tots som germans i germanes.

I continuaria dient-te, Jesús, més coses
que m’agradaria tenir,
però estic segur
que tu em diries
que m’has creat,
i m’has fet néixer en aquest món,
perquè jo sigui UNA PERSONA MOLT ESPECIAL,
una persona sempre disposada a ajudar els altres,
una persona que es vol comprometre,
amb moltes d’altres,
a fer un món més bonic, just i solidari.

Ajuda’m, Jesús,
a ser UNA PERSONA ESPECIAL,
amb la qual sempre puguin comptar
quan algú ho passa malament.
Window nº 21
20-12-2016
21
Window nº 22
21-12-2016
22
 C.SUPERIOR

LA NIT I EL DIA

Un gran mestre va preguntar als seus alumnes si sabrien dir quan acabava la nit i quan començava el dia. Un d'ells respongué: "quan veus un animal a distància, i pots distingir si és una vaca o un cavall".
-"Doncs, no", digué el mestre.
I un altre alumne digué:
- "Quan mires un arbre a distància i pots distingir si és un cirerer o un pomer."
-"Tampoc", digué el mestre.
- "Està bé", li van dir els alumnes, "explica-ho tu."
-"Quan mires un home al rostre i reconeixes en ell el teu germà; quan mires una dona a la cara i hi veus una germana. Si no ets capaç de fer això, sigui l'hora que sigui, per a tu és de nit".


Què creieu que ens està recomanant aquest conte? Doncs, la recomanació que ens fa és una de molt important en la nostra vida de cada dia: el RESPECTE.
Respecte als companys, respecte i sobretot estimació. I això vol dir que quan tractem amb els companys ho hem de fer sense buscar els defectes; ans al contrari, tractar amb respecte i estimació vol dir saber veure en ells totes les coses positives. Si fem això sabrem distingir el dia de la nit. Si no ho fem, ens hauran de dir com el gran mestre: sempre serà de nit en les nostres vides.

C.MITJÀ - C.INICIAL


Window nº 23
22-12-2016
23
 C. SUPERIOR


C. MITJÀ – C.INICIAL


Window nº 24
23-12-2016
24
Window nº 25
24-12-2016
25
We would be glad to accept your support for Advientos project. Thank you!
Do you want a PDF copy of your Advientos, just to print in DIN A4 format? Ask to the creator of this Advientos
Advientos PDF
 Advientos PDF
pdf
Advientos PDF DIN-A4
ref. 25211-5702
"ADVENT 2016 MDL" 		Contact the creator of this advents to send you a copy in PDF format!

Note: Those windows of the Advientos whose messages containing HTML code, videos or games may not be reproduced in the PDF copy satisfactorily
Advertisement
Deutsch - English - Español - Français - Italiano       | About Advientos |
  © Advientos 2007-2024 Advientos