Public Advientos

Home | My account | Logout | Showroom | About Advientos - DE | EN | ES | FR | IT

Build your Advent Calendar

5 May 2024, the calendar is ended.

(Last window on 24 December 2016)

MDL 2016 - MÀ ESTESA I COR OBERT - ESO

Window nº 11
El Dia dels Drets Humans es celebra a tot el món el 10 de desembre. Aquest dia té el seu origen l'any 1950. Des de llavors, persones de tot el món s'uneixen per commemorar l'existència de la Carta Internacional dels Drets Humans, un conjunt de lleis internacionals que vetllen pel compliment dels drets de totes les persones com a éssers humans.

<iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/UHwK1Lp73tc" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Window nº 15
<iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/ku7ohU1IGls?list=PLU_mcNMHvxinrVC_uH4OYQCwncK2asSw3" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Window nº 2
<iframe width="420" height="315" src="//www.youtube.com/embed/NlMi9RfHbRo" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Window nº 10
<iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/VOrwCANPVUY" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Window nº 23
LA NIT I EL DIA

Un gran mestre va preguntar als seus alumnes si sabrien dir quan acabava la nit i quan començava el dia. Un d'ells respongué: "quan veus un animal a distància, i pots distingir si és una vaca o un cavall".
-"Doncs, no", digué el mestre.
I un altre alumne digué:
- "Quan mires un arbre a distància i pots distingir si és un cirerer o un pomer."
-"Tampoc", digué el mestre.
- "Està bé", li van dir els alumnes, "explica-ho tu."
-"Quan mires un home al rostre i reconeixes en ell el teu germà; quan mires una dona a la cara i hi veus una germana. Si no ets capaç de fer això, sigui l'hora que sigui, per a tu és de nit".

Què creieu que ens està recomanant aquest conte? Doncs, la recomanació que ens fa és una de molt important en la nostra vida de cada dia: el RESPECTE.
Respecte als companys, respecte i sobretot estimació. I això vol dir que quan tractem amb els companys ho hem de fer sense buscar els defectes; ans al contrari, tractar amb respecte i estimació vol dir saber veure en ells totes les coses positives. Si fem això sabrem distingir el dia de la nit. Si no ho fem, ens hauran de dir com el gran mestre: sempre serà de nit en les nostres vides.

Window nº 16
<iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/tl-gVZm0hXw" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Window nº 6
PASTANAGA, OU O CAFÈ

Blanca Mesías
Procedència: Col•laborador/a

Una filla es queixava amb son pare sobre la seva vida i sobre com les coses li resultaven tan difícils. No sabia com fer per a seguir endavant i creia que es donaria per vençuda.
Estava cansada de lluitar. Semblava que quan solucionava un problema, n'apareixia un altre.
Son pare, un xef de cuina, la va portar al seu lloc de treball. Allí va omplir tres olles amb aigua i les va col•locar sobre foc fort.
Aviat l'aigua de les tres olles estava bullint. En una va col•locar pastanagues, en una altra va col•locar ous i en l'última va col•locar grans de cafè. Les va deixar bullir sense dir ni una paraula.
La filla va esperar impacientment, preguntant-se què estaria fent son pare.
Als vint minuts el pare va apagar el foc. Va traure les pastanagues i les va col•locar en un tassó. Va traure els ous i els va col•locar en un altre plat. Finalment, va colar el cafè i el va posar en un tercer recipient.
Mirant a la seva filla li va dir: "Estimada, què veus?"
-"Pastanagues, ous i cafè" va ser la seva resposta. La va fer acostar-se i li va demanar que toqués les pastanagues. Ella ho va fer i va notar que estaven toves. Després li va demanar que prengués un ou i el trenqués. Després de treure-li la closca, va observar l'ou dur.
Després li va demanar que provés el cafè. Ella va somriure mentre fruïa el seu magnífic olor.
Humilment la filla va preguntar: "Què significa això, pare?"
Ell li va explicar que els tres elements s'havien enfrontat a la mateixa adversitat: aigua bullint, però havien reaccionat en forma diferent.
La pastanaga va arribar a l'aigua, forta, dura; però després de passar per l'aigua bullint s'havia tornat dèbil, fàcil de desfer. L'ou havia arribat a l'aigua fràgil, la seva closca fina protegia el seu interior líquid; però després d'estar en aigua bullint, el seu interior s'havia endurit.
Els grans de cafè no obstant eren únics; després d'estar en aigua bullint, havien canviat a l'aigua.
-Quina ets tu?, li va preguntar a la seva filla. Quan l'adversitat truca a la teva porta, com respons?
Ets una pastanaga que sembla forta però que quan l'adversitat i el dolor et toquen, et tornes dèbil i perds la teva fortalesa?
Ets un ou, que comença amb un cor mal•leable? Posseïes un esperit fluid, però després d'una mort, una separació, o un acomiadament t'has tornat dur i rígid? Per fora et veus igual, però ets amargat i aspre, amb un esperit i un cor endurit?
O ets com un gra de cafè? El cafè canvia a l'aigua bullent, l'element que li causa dolor. Quan l'aigua arriba al punt d'ebullició el cafè aconsegueix el seu millor sabor. Si ets com el gra de cafè, quan les coses es posen pitjor tu reacciones millor i fas que les coses al teu voltant millorin?.

Quina de les tres ets?

Window nº 8
Què has de pintar de "Color Esperanza" aquest advent???

<iframe width="420" height="315" src="//www.youtube.com/embed/p75t5fYBsAw" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Window nº 20
<iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/0dY8myZvL1Y" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Window nº 25
<iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/UDV8hr57yys" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Window nº 13
<iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/vyRJdcfd8u4" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Window nº 4
<iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/91jgDM45yAg" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Window nº 7
L'ADVENT TÉ EL SEU PROPI RITME

L’Advent té el seu propi ritme, la seva pròpia història, el seu propi encant.
És el temps de preparar-se. És temps d'anticipar, amb il•lusió, una cosa bona…

És el temps del desig, de les expectatives, de les promeses que t'omplin de somnis. És temps de viure a fons i d’assaborir el temps…

Què bo és tenir motius per a esperar. No passa res si ens falta alguna cosa, si hi ha ferides, si en algun moment ens costa caminar. En realitat hi ha etapes en les quals l'important és escoltar i esperar alguna cosa bona. I creure-la, si qui el que la promet és algú de fiar (Déu ho és).

Arribarà la curació per a les ferides. Arribarà la llum per a dissipar les ombres.
Arribarà la pau a les persones. Arribarà l'amor a poblar les solituds.
Arribarà la paraula a tendir ponts. Arribarà el descans compartit.
Arribaran noves idees, noves cançons, nous projectes. Arribarà Jesús.

L’Advent és el temps que Déu ens promet que el seu amor no descansa per cadascun de nosaltres. Un amor que salvarà distàncies infinites. Que es farà petit per a trobar-nos. Que vindrà a les nostres vides. Que creurà en cadascun de nosaltres, coneixent la nostra veritat profunda. I que ens sortirà a l’encontre en camins inesperats.

Window nº 3
NO ESTIGUIS ADORMIT i vigila tot allò que et faci por.

Pensa en alguna cosa que et preocupi...

NO ESTIGUIS ADORMIT i VIGILA les tasques que tens encomanades. Què és difícil? No dubtis en demanar ajuda, fins i tot a Déu.

Pensa en aquella cosa en que t'aniria bé que t'ajudessin...

NO ESTIGUIS ADORMIT i VIGILA el teu rellotge. No visquis sense sentit, perdent el temps.

Pensa en alguna cosa que et fa perdre el temps...

Window nº 18
<iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/A9T4QBKFelM" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Window nº 22
<iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/D-3KLwLkXfA" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Window nº 5
2n DIUMENGE D'ADVENT - TEMPS D'ESPERANÇA

<iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/6elbQL9r2Sw" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Window nº 12
<iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/3e_DtwPHGuk" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Window nº 21
<iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/XMqFal5GCbA" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Window nº 19
<iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/ZYtJGT4HKlA" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Window nº 24
<iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/jsRzRBT3y8I" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Window nº 17
Campanya «Si cuides el planeta, combats la pobresa»
Com a resposta a la invitació del papa Francesc a reflexionar i construir una veritable ecologia humana com expressa en l’encíclica Laudato si’, la iniciativa «Enllaça’t per la Justícia», formada per diverses organitzacions d’Església, ha posat en marxa una campanya de sensibilització amb el lema «Si cuides del planeta, combats la pobresa».

L’objectiu principal és que la comunitat cristiana i la societat en general prenguem consciència de les conseqüències que té el model de desenvolu¬pament actual sobre el planeta i també de la con¬nexió directa que aquest model té amb les con¬dicions de vida de pobresa extrema que pateixen milions de persones al món. A través d’aquesta campanya, es vol promoure la construcció d’una ciutadania global i solidària, conscients de la ne¬cessitat urgent de la cura del planeta i de les per¬sones, apostant pel canvi individual i col•lectiu d’hàbits i prioritats.

<iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/5uBSQOn1Sx8" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Window nº 14
EL FULL BLANC

Kahlil Gibrán
Procedència: Co•l•laborador/a

Va dir un dia un full blanc de paper: “M'he format blanc, nítid, immaculat i pur, i així serè fins a l'eternitat. Prefereixo cremar-me i tornar-me cendra blanca abans de permetre que em malmeti la negror i em malmeti la brutícia”.

Un tinter va sentir aquelles raons i va sentir llàstima del full blanc, però no es va atrevir a tocar aquell full blanc de paper.
El van sentir també les plomes, els bolígrafs, els llapis, els pinzells... i tampoc el van tocar. I així va romandre el full de paper blanc, nítid, com la neu... però buit.

Window nº 1
Aquesta primera setmana en el calendari d'advent ens allargarem la mà a nosaltres mateixos:

SIGUES TU MATEIX

Hi havia una vegada, en un lloc i en un temps que podria ser qualsevol, un bell jardí, amb pomers, tarongers, pereres i bellíssims rosers, tots ells feliços i satisfets. Tot era alegria en el jardí, excepte un arbre, que estava profundament trist. El pobre tenia un problema: no sabia qui era. El pomer li deia: - El que et falta és concentració, si realment ho intentes, podràs tenir saboroses pomes, és molt fàcil-. El roser li deia: - No l’escoltis. És més senzill tenir roses, i són més boniques-. El pobre arbre, desesperat, intentava tot el que li suggerien, però com que no aconseguia ser com els altres es sentia cada vegada més frustrat. Un dia va arribar fins el jardí el mussol, la més sàvia de les aus, i al veure la desesperació de l'arbre, va exclamar: - No et preocupis, el teu problema no és tan greu, és el mateix de moltíssims éssers sobre la terra. No dediquis la teva vida a ser com els altres vulguin que siguis. Siguis tu mateix, coneix-te, i per a aconseguir-ho, escolta la teva veu interior-. I dit això, el mussol va desaparèixer. La meva veu interior...? Ser jo mateix...? Conèixer-me...? Es preguntava l'arbre desesperat. Llavors, de sobte, va comprendre. I tancant els ulls i les oïdes, va obrir el cor, i per fi va poder escoltar la seva veu interior dient-li: "Tu mai donaràs pomes perquè no ets un pomer, ni floriràs cada primavera perquè no ets un roser. Ets un roure, i la teva destinació és créixer gran i majestuós, donar recer a les aus, ombra als viatgers, bellesa al paisatge. Tens una missió, compleix-la. I l'arbre es va sentir fort i segur de si mateix i es va disposar a ser tot allò a que estava destinat. Així, aviat va ser admirat i respectat per tots. I només llavors el jardí va ser completament feliç.

ACCIÓ: Avui demanaré un consell a algun company/a.

MDL 2016

[Re-start] [ Go to window 25]

We would be glad to accept your support for Advientos project. Thank you!

Window nº 25

Advientos Windows

Window nº 1 30-11-2016	Aquesta primera setmana en el calendari d'advent ens allargarem la mà a nosaltres mateixos: SIGUES TU MATEIX Hi havia una vegada, en un lloc i en un temps que podria ser qualsevol, un bell jardí, amb pomers, tarongers, pereres i bellíssims rosers, tots ells feliços i satisfets. Tot era alegria en el jardí, excepte un arbre, que estava profundament trist. El pobre tenia un problema: no sabia qui era. El pomer li deia: - El que et falta és concentració, si realment ho intentes, podràs tenir saboroses pomes, és molt fàcil-. El roser li deia: - No l’escoltis. És més senzill tenir roses, i són més boniques-. El pobre arbre, desesperat, intentava tot el que li suggerien, però com que no aconseguia ser com els altres es sentia cada vegada més frustrat. Un dia va arribar fins el jardí el mussol, la més sàvia de les aus, i al veure la desesperació de l'arbre, va exclamar: - No et preocupis, el teu problema no és tan greu, és el mateix de moltíssims éssers sobre la terra. No dediquis la teva vida a ser com els altres vulguin que siguis. Siguis tu mateix, coneix-te, i per a aconseguir-ho, escolta la teva veu interior-. I dit això, el mussol va desaparèixer. La meva veu interior...? Ser jo mateix...? Conèixer-me...? Es preguntava l'arbre desesperat. Llavors, de sobte, va comprendre. I tancant els ulls i les oïdes, va obrir el cor, i per fi va poder escoltar la seva veu interior dient-li: "Tu mai donaràs pomes perquè no ets un pomer, ni floriràs cada primavera perquè no ets un roser. Ets un roure, i la teva destinació és créixer gran i majestuós, donar recer a les aus, ombra als viatgers, bellesa al paisatge. Tens una missió, compleix-la. I l'arbre es va sentir fort i segur de si mateix i es va disposar a ser tot allò a que estava destinat. Així, aviat va ser admirat i respectat per tots. I només llavors el jardí va ser completament feliç. ACCIÓ: Avui demanaré un consell a algun company/a.
Window nº 2 1-12-2016
Window nº 3 2-12-2016	NO ESTIGUIS ADORMIT i vigila tot allò que et faci por. Pensa en alguna cosa que et preocupi... NO ESTIGUIS ADORMIT i VIGILA les tasques que tens encomanades. Què és difícil? No dubtis en demanar ajuda, fins i tot a Déu. Pensa en aquella cosa en que t'aniria bé que t'ajudessin... NO ESTIGUIS ADORMIT i VIGILA el teu rellotge. No visquis sense sentit, perdent el temps. Pensa en alguna cosa que et fa perdre el temps...
Window nº 4 3-12-2016
Window nº 5 4-12-2016	2n DIUMENGE D'ADVENT - TEMPS D'ESPERANÇA
Window nº 6 5-12-2016	PASTANAGA, OU O CAFÈ Blanca Mesías Procedència: Col•laborador/a Una filla es queixava amb son pare sobre la seva vida i sobre com les coses li resultaven tan difícils. No sabia com fer per a seguir endavant i creia que es donaria per vençuda. Estava cansada de lluitar. Semblava que quan solucionava un problema, n'apareixia un altre. Son pare, un xef de cuina, la va portar al seu lloc de treball. Allí va omplir tres olles amb aigua i les va col•locar sobre foc fort. Aviat l'aigua de les tres olles estava bullint. En una va col•locar pastanagues, en una altra va col•locar ous i en l'última va col•locar grans de cafè. Les va deixar bullir sense dir ni una paraula. La filla va esperar impacientment, preguntant-se què estaria fent son pare. Als vint minuts el pare va apagar el foc. Va traure les pastanagues i les va col•locar en un tassó. Va traure els ous i els va col•locar en un altre plat. Finalment, va colar el cafè i el va posar en un tercer recipient. Mirant a la seva filla li va dir: "Estimada, què veus?" -"Pastanagues, ous i cafè" va ser la seva resposta. La va fer acostar-se i li va demanar que toqués les pastanagues. Ella ho va fer i va notar que estaven toves. Després li va demanar que prengués un ou i el trenqués. Després de treure-li la closca, va observar l'ou dur. Després li va demanar que provés el cafè. Ella va somriure mentre fruïa el seu magnífic olor. Humilment la filla va preguntar: "Què significa això, pare?" Ell li va explicar que els tres elements s'havien enfrontat a la mateixa adversitat: aigua bullint, però havien reaccionat en forma diferent. La pastanaga va arribar a l'aigua, forta, dura; però després de passar per l'aigua bullint s'havia tornat dèbil, fàcil de desfer. L'ou havia arribat a l'aigua fràgil, la seva closca fina protegia el seu interior líquid; però després d'estar en aigua bullint, el seu interior s'havia endurit. Els grans de cafè no obstant eren únics; després d'estar en aigua bullint, havien canviat a l'aigua. -Quina ets tu?, li va preguntar a la seva filla. Quan l'adversitat truca a la teva porta, com respons? Ets una pastanaga que sembla forta però que quan l'adversitat i el dolor et toquen, et tornes dèbil i perds la teva fortalesa? Ets un ou, que comença amb un cor mal•leable? Posseïes un esperit fluid, però després d'una mort, una separació, o un acomiadament t'has tornat dur i rígid? Per fora et veus igual, però ets amargat i aspre, amb un esperit i un cor endurit? O ets com un gra de cafè? El cafè canvia a l'aigua bullent, l'element que li causa dolor. Quan l'aigua arriba al punt d'ebullició el cafè aconsegueix el seu millor sabor. Si ets com el gra de cafè, quan les coses es posen pitjor tu reacciones millor i fas que les coses al teu voltant millorin?. Quina de les tres ets?
Window nº 7 6-12-2016	L'ADVENT TÉ EL SEU PROPI RITME L’Advent té el seu propi ritme, la seva pròpia història, el seu propi encant. És el temps de preparar-se. És temps d'anticipar, amb il•lusió, una cosa bona… És el temps del desig, de les expectatives, de les promeses que t'omplin de somnis. És temps de viure a fons i d’assaborir el temps… Què bo és tenir motius per a esperar. No passa res si ens falta alguna cosa, si hi ha ferides, si en algun moment ens costa caminar. En realitat hi ha etapes en les quals l'important és escoltar i esperar alguna cosa bona. I creure-la, si qui el que la promet és algú de fiar (Déu ho és). Arribarà la curació per a les ferides. Arribarà la llum per a dissipar les ombres. Arribarà la pau a les persones. Arribarà l'amor a poblar les solituds. Arribarà la paraula a tendir ponts. Arribarà el descans compartit. Arribaran noves idees, noves cançons, nous projectes. Arribarà Jesús. L’Advent és el temps que Déu ens promet que el seu amor no descansa per cadascun de nosaltres. Un amor que salvarà distàncies infinites. Que es farà petit per a trobar-nos. Que vindrà a les nostres vides. Que creurà en cadascun de nosaltres, coneixent la nostra veritat profunda. I que ens sortirà a l’encontre en camins inesperats.
Window nº 8 7-12-2016	Què has de pintar de "Color Esperanza" aquest advent???
Window nº 9 8-12-2016	Maria visita Elisabet Per aquells dies, Maria se n'anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judea, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l'infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant. Llavors cridà amb totes les forces: --Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? Tan bon punt he sentit la teva salutació, l'infant ha saltat de joia dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t'ha anunciat es complirà!
Window nº 10 9-12-2016
Window nº 11 10-12-2016	El Dia dels Drets Humans es celebra a tot el món el 10 de desembre. Aquest dia té el seu origen l'any 1950. Des de llavors, persones de tot el món s'uneixen per commemorar l'existència de la Carta Internacional dels Drets Humans, un conjunt de lleis internacionals que vetllen pel compliment dels drets de totes les persones com a éssers humans.
Window nº 12 11-12-2016
Window nº 13 12-12-2016
Window nº 14 13-12-2016	EL FULL BLANC Kahlil Gibrán Procedència: Co•l•laborador/a Va dir un dia un full blanc de paper: “M'he format blanc, nítid, immaculat i pur, i així serè fins a l'eternitat. Prefereixo cremar-me i tornar-me cendra blanca abans de permetre que em malmeti la negror i em malmeti la brutícia”. Un tinter va sentir aquelles raons i va sentir llàstima del full blanc, però no es va atrevir a tocar aquell full blanc de paper. El van sentir també les plomes, els bolígrafs, els llapis, els pinzells... i tampoc el van tocar. I així va romandre el full de paper blanc, nítid, com la neu... però buit.
Window nº 15 14-12-2016
Window nº 16 15-12-2016
Window nº 17 16-12-2016	Campanya «Si cuides el planeta, combats la pobresa» Com a resposta a la invitació del papa Francesc a reflexionar i construir una veritable ecologia humana com expressa en l’encíclica Laudato si’, la iniciativa «Enllaça’t per la Justícia», formada per diverses organitzacions d’Església, ha posat en marxa una campanya de sensibilització amb el lema «Si cuides del planeta, combats la pobresa». L’objectiu principal és que la comunitat cristiana i la societat en general prenguem consciència de les conseqüències que té el model de desenvolu¬pament actual sobre el planeta i també de la con¬nexió directa que aquest model té amb les con¬dicions de vida de pobresa extrema que pateixen milions de persones al món. A través d’aquesta campanya, es vol promoure la construcció d’una ciutadania global i solidària, conscients de la ne¬cessitat urgent de la cura del planeta i de les per¬sones, apostant pel canvi individual i col•lectiu d’hàbits i prioritats.
Window nº 18 17-12-2016
Window nº 19 18-12-2016
Window nº 20 19-12-2016
Window nº 21 20-12-2016
Window nº 22 21-12-2016
Window nº 23 22-12-2016	LA NIT I EL DIA Un gran mestre va preguntar als seus alumnes si sabrien dir quan acabava la nit i quan començava el dia. Un d'ells respongué: "quan veus un animal a distància, i pots distingir si és una vaca o un cavall". -"Doncs, no", digué el mestre. I un altre alumne digué: - "Quan mires un arbre a distància i pots distingir si és un cirerer o un pomer." -"Tampoc", digué el mestre. - "Està bé", li van dir els alumnes, "explica-ho tu." -"Quan mires un home al rostre i reconeixes en ell el teu germà; quan mires una dona a la cara i hi veus una germana. Si no ets capaç de fer això, sigui l'hora que sigui, per a tu és de nit". Què creieu que ens està recomanant aquest conte? Doncs, la recomanació que ens fa és una de molt important en la nostra vida de cada dia: el RESPECTE. Respecte als companys, respecte i sobretot estimació. I això vol dir que quan tractem amb els companys ho hem de fer sense buscar els defectes; ans al contrari, tractar amb respecte i estimació vol dir saber veure en ells totes les coses positives. Si fem això sabrem distingir el dia de la nit. Si no ho fem, ens hauran de dir com el gran mestre: sempre serà de nit en les nostres vides.
Window nº 24 23-12-2016
Window nº 25 24-12-2016