Window nº 1
|
Aquesta primera setmana en el calendari d'advent ens allargarem la mà a nosaltres mateixos:
SIGUES TU MATEIX
Hi havia una vegada, en un lloc i en un temps que podria ser qualsevol, un bell jardí, amb pomers, tarongers, pereres i bellíssims rosers, tots ells feliços i satisfets. Tot era alegria en el jardí, excepte un arbre, que estava profundament trist. El pobre tenia un problema: no sabia qui era. El pomer li deia: - El que et falta és concentració, si realment ho intentes, podràs tenir saboroses pomes, és molt fàcil-. El roser li deia: - No l’escoltis. És més senzill tenir roses, i són més boniques-. El pobre arbre, desesperat, intentava tot el que li suggerien, però com que no aconseguia ser com els altres es sentia cada vegada més frustrat. Un dia va arribar fins el jardí el mussol, la més sàvia de les aus, i al veure la desesperació de l'arbre, va exclamar: - No et preocupis, el teu problema no és tan greu, és el mateix de moltíssims éssers sobre la terra. No dediquis la teva vida a ser com els altres vulguin que siguis. Siguis tu mateix, coneix-te, i per a aconseguir-ho, escolta la teva veu interior-. I dit això, el mussol va desaparèixer. La meva veu interior...? Ser jo mateix...? Conèixer-me...? Es preguntava l'arbre desesperat. Llavors, de sobte, va comprendre. I tancant els ulls i les oïdes, va obrir el cor, i per fi va poder escoltar la seva veu interior dient-li: "Tu mai donaràs pomes perquè no ets un pomer, ni floriràs cada primavera perquè no ets un roser. Ets un roure, i la teva destinació és créixer gran i majestuós, donar recer a les aus, ombra als viatgers, bellesa al paisatge. Tens una missió, compleix-la. I l'arbre es va sentir fort i segur de si mateix i es va disposar a ser tot allò a que estava destinat. Així, aviat va ser admirat i respectat per tots. I només llavors el jardí va ser completament feliç.
ACCIÓ: Avui demanaré un consell a algun company/a. |
|